A la Neus Puigbe
Tot li queda be,
Lo bo, es clar,
Que hi ha gent
Que la bellesa
La de putinejar,
La femenina,
La que mes,
Junt amb la veritablement
Masculina.
Com deia,
Li queda be
El blau mari,
El blau cel,
Estel al meu cami
Que ilumina la vereda
Que limita la veritat
Amb les mentidetes,
No s’ofengues ningu
Del veinat, i,
L’arena de la platja
Surtosa com ninguna
Quant la mar
L’arrulla amb les ones
D’estiu collita,
Voltes gotiques,
Arabescos granadins,
Plora l’anima
Per petons de mel,
Freses i taronjes,
Amb chocolata i nata dolçes,
Un pa de pessic
Demana l’alondra
Del meu jardi.
Disculpeu les faltes gramaticals, que, penso, no li reste bellesa al poema.USA'S OFFICE DAVID'S STAR
www.myspace.com/distrosionstack
No hay comentarios:
Publicar un comentario